Conjugació del verb descugular en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descugular en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descugular |
|---|---|
| Gerundi | descugulant |
| Participi | descugulat, descugulada, descugulats, descugulades |
Indicatiu
| Present | descugule, descugules, descugula, descugulem, descuguleu, descugulen |
|---|---|
| Futur | descugularé, descugularàs, descugularà, descugularem, descugulareu, descugularan |
| Condicional | descugularia, descugularies, descugularia, descugularíem, descugularíeu, descugularien |
| Imperfet | descugulava, descugulaves, descugulava, descugulàvem, descugulàveu, descugulaven |
| Passat simple | descugulí, descugulares, descugulà, descugulàrem, descugulàreu, descugularen |
| Passat perifrastic | vaig descugular, vares descugular, va descugular, vàrem descugular, vàreu descugular, varen descugular |
Subjuntiu
| Present | descugule, descugules, descugule, descugulem, descuguleu, descugulen |
|---|---|
| Imperfet | descugulara, descugulares, descugulara, descugulàrem, descugulàreu, descugularen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descugula, descugule, descugulem, descuguleu, descugulen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.