Conjugació del verb descudolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descudolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descudolar |
|---|---|
| Gerundi | descudolant |
| Participi | descudolat, descudolada, descudolats, descudolades |
Indicatiu
| Present | descudole, descudoles, descudola, descudolem, descudoleu, descudolen |
|---|---|
| Futur | descudolaré, descudolaràs, descudolarà, descudolarem, descudolareu, descudolaran |
| Condicional | descudolaria, descudolaries, descudolaria, descudolaríem, descudolaríeu, descudolarien |
| Imperfet | descudolava, descudolaves, descudolava, descudolàvem, descudolàveu, descudolaven |
| Passat simple | descudolí, descudolares, descudolà, descudolàrem, descudolàreu, descudolaren |
| Passat perifrastic | vaig descudolar, vares descudolar, va descudolar, vàrem descudolar, vàreu descudolar, varen descudolar |
Subjuntiu
| Present | descudole, descudoles, descudole, descudolem, descudoleu, descudolen |
|---|---|
| Imperfet | descudolara, descudolares, descudolara, descudolàrem, descudolàreu, descudolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descudola, descudole, descudolem, descudoleu, descudolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.