Conjugació del verb descucar en valencià

Infinitiu

descucar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

descucat, descucada, descucats, descucades

Gerundi destacat

descucant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	descucar
Gerundi	descucant
Participi	descucat, descucada, descucats, descucades

Present	descuque, descuques, descuca, descuquem, descuqueu, descuquen
Futur	descucaré, descucaràs, descucarà, descucarem, descucareu, descucaran
Condicional	descucaria, descucaries, descucaria, descucaríem, descucaríeu, descucarien
Imperfet	descucava, descucaves, descucava, descucàvem, descucàveu, descucaven
Passat simple	descuquí, descucares, descucà, descucàrem, descucàreu, descucaren
Passat perifrastic	vaig descucar, vares descucar, va descucar, vàrem descucar, vàreu descucar, varen descucar

Present	descuque, descuques, descuque, descuquem, descuqueu, descuquen
Imperfet	descucara, descucares, descucara, descucàrem, descucàreu, descucaren

Imperatiu	-, descuca, descuque, descuquem, descuqueu, descuquen