Conjugació del verb descordar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descordar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i ràpida.
Formes no personals
| Infinitiu | descordar |
|---|---|
| Gerundi | descordant |
| Participi | descordat, descordada, descordats, descordades |
Indicatiu
| Present | descorde, descordes, descorda, descordem, descordeu, descorden |
|---|---|
| Futur | descordaré, descordaràs, descordarà, descordarem, descordareu, descordaran |
| Condicional | descordaria, descordaries, descordaria, descordaríem, descordaríeu, descordarien |
| Imperfet | descordava, descordaves, descordava, descordàvem, descordàveu, descordaven |
| Passat simple | descordí, descordares, descordà, descordàrem, descordàreu, descordaren |
| Passat perifràstic | vaig descordar, vares descordar, va descordar, vàrem descordar, vàreu descordar, varen descordar |
Subjuntiu
| Present | descorde, descordes, descorde, descordem, descordeu, descorden |
|---|---|
| Imperfet | descordara, descordares, descordara, descordàrem, descordàreu, descordaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descorda, descorde, descordem, descordeu, descorden |
|---|
Font de les conjugacions: conjugador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (diccionari.llenguavalenciana.com). Les guies de gramàtica d'este web seguixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i alguna forma pot ser diferent entre els dos estàndards (per exemple, servixca o servisca, sigam o siguem); cada forma és normativa dins del seu estàndard.
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.