Conjugació del verb descordar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descordar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descordar |
|---|---|
| Gerundi | descordant |
| Participi | descordat, descordada, descordats, descordades |
Indicatiu
| Present | descorde, descordes, descorda, descordem, descordeu, descorden |
|---|---|
| Futur | descordaré, descordaràs, descordarà, descordarem, descordareu, descordaran |
| Condicional | descordaria, descordaries, descordaria, descordaríem, descordaríeu, descordarien |
| Imperfet | descordava, descordaves, descordava, descordàvem, descordàveu, descordaven |
| Passat simple | descordí, descordares, descordà, descordàrem, descordàreu, descordaren |
| Passat perifrastic | vaig descordar, vares descordar, va descordar, vàrem descordar, vàreu descordar, varen descordar |
Subjuntiu
| Present | descorde, descordes, descorde, descordem, descordeu, descorden |
|---|---|
| Imperfet | descordara, descordares, descordara, descordàrem, descordàreu, descordaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descorda, descorde, descordem, descordeu, descorden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.