Conjugació del verb desconvocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desconvocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desconvocar |
|---|---|
| Gerundi | desconvocant |
| Participi | desconvocat, desconvocada, desconvocats, desconvocades |
Indicatiu
| Present | desconvoque, desconvoques, desconvoca, desconvoquem, desconvoqueu, desconvoquen |
|---|---|
| Futur | desconvocaré, desconvocaràs, desconvocarà, desconvocarem, desconvocareu, desconvocaran |
| Condicional | desconvocaria, desconvocaries, desconvocaria, desconvocaríem, desconvocaríeu, desconvocarien |
| Imperfet | desconvocava, desconvocaves, desconvocava, desconvocàvem, desconvocàveu, desconvocaven |
| Passat simple | desconvoquí, desconvocares, desconvocà, desconvocàrem, desconvocàreu, desconvocaren |
| Passat perifrastic | vaig desconvocar, vares desconvocar, va desconvocar, vàrem desconvocar, vàreu desconvocar, varen desconvocar |
Subjuntiu
| Present | desconvoque, desconvoques, desconvoque, desconvoquem, desconvoqueu, desconvoquen |
|---|---|
| Imperfet | desconvocara, desconvocares, desconvocara, desconvocàrem, desconvocàreu, desconvocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desconvoca, desconvoque, desconvoquem, desconvoqueu, desconvoquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.