Conjugació del verb desconvindre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desconvindre en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desconvindre |
|---|---|
| Gerundi | desconvenint |
| Participi | desconvengut / desconvingut, desconvenguda / desconvinguda, desconvenguts / desconvinguts, desconvengudes / desconvingudes |
Indicatiu
| Present | desconvinc, desconvens, desconvé, desconvenim, desconveniu, desconvenen |
|---|---|
| Futur | desconvindré, desconvindràs, desconvindrà, desconvindrem, desconvindreu, desconvindran |
| Condicional | desconvindria, desconvindries, desconvindria, desconvindríem, desconvindríeu, desconvindrien |
| Imperfet | desconvenia, desconvenies, desconvenia, desconveníem, desconveníeu, desconvenien |
| Passat simple | desconvinguí, desconvingueres, desconvingué, desconvinguérem, desconvinguéreu, desconvingueren |
| Passat perifrastic | vaig desconvindre, vares desconvindre, va desconvindre, vàrem desconvindre, vàreu desconvindre, varen desconvindre |
Subjuntiu
| Present | desconvinga, desconvingues, desconvinga, desconvingam, desconvingau, desconvinguen |
|---|---|
| Imperfet | desconvinguera, desconvingueres, desconvinguera, desconvinguérem, desconvinguéreu, desconvingueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desconvine, desconvinga, desconvingam, desconvingau, desconvinguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.