Conjugació del verb descontentar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descontentar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descontentar |
|---|---|
| Gerundi | descontentant |
| Participi | descontentat, descontentada, descontentats, descontentades |
Indicatiu
| Present | descontente, descontentés, descontenta, descontentem, descontenteu, descontenten |
|---|---|
| Futur | descontentaré, descontentaràs, descontentarà, descontentarem, descontentareu, descontentaran |
| Condicional | descontentaria, descontentaries, descontentaria, descontentaríem, descontentaríeu, descontentarien |
| Imperfet | descontentava, descontentaves, descontentava, descontentàvem, descontentàveu, descontentaven |
| Passat simple | descontentí, descontentares, descontentà, descontentàrem, descontentàreu, descontentaren |
| Passat perifrastic | vaig descontentar, vares descontentar, va descontentar, vàrem descontentar, vàreu descontentar, varen descontentar |
Subjuntiu
| Present | descontente, descontentés, descontente, descontentem, descontenteu, descontenten |
|---|---|
| Imperfet | descontentara, descontentares, descontentara, descontentàrem, descontentàreu, descontentaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descontenta, descontente, descontentem, descontenteu, descontenten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.