Conjugació del verb desconhortar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desconhortar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desconhortar |
|---|---|
| Gerundi | desconhortant |
| Participi | desconhortat, desconhortada, desconhortats, desconhortades |
Indicatiu
| Present | desconhorte, desconhortes, desconhorta, desconhortem, desconhorteu, desconhorten |
|---|---|
| Futur | desconhortaré, desconhortaràs, desconhortarà, desconhortarem, desconhortareu, desconhortaran |
| Condicional | desconhortaria, desconhortaries, desconhortaria, desconhortaríem, desconhortaríeu, desconhortarien |
| Imperfet | desconhortava, desconhortaves, desconhortava, desconhortàvem, desconhortàveu, desconhortaven |
| Passat simple | desconhortí, desconhortares, desconhortà, desconhortàrem, desconhortàreu, desconhortaren |
| Passat perifrastic | vaig desconhortar, vares desconhortar, va desconhortar, vàrem desconhortar, vàreu desconhortar, varen desconhortar |
Subjuntiu
| Present | desconhorte, desconhortes, desconhorte, desconhortem, desconhorteu, desconhorten |
|---|---|
| Imperfet | desconhortara, desconhortares, desconhortara, desconhortàrem, desconhortàreu, desconhortaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desconhorta, desconhorte, desconhortem, desconhorteu, desconhorten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.