Conjugació del verb descomandar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descomandar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | descomandar |
|---|---|
| Gerundi | descomandant |
| Participi | descomandat, descomandada, descomandats, descomandades |
Indicatiu
| Present | descomande, descomandes, descomanda, descomandem, descomandeu, descomanden |
|---|---|
| Futur | descomandaré, descomandaràs, descomandarà, descomandarem, descomandareu, descomandaran |
| Condicional | descomandaria, descomandaries, descomandaria, descomandaríem, descomandaríeu, descomandarien |
| Imperfet | descomandava, descomandaves, descomandava, descomandàvem, descomandàveu, descomandaven |
| Passat simple | descomandí, descomandares, descomandà, descomandàrem, descomandàreu, descomandaren |
| Passat perifrastic | vaig descomandar, vares descomandar, va descomandar, vàrem descomandar, vàreu descomandar, varen descomandar |
Subjuntiu
| Present | descomande, descomandes, descomande, descomandem, descomandeu, descomanden |
|---|---|
| Imperfet | descomandara, descomandares, descomandara, descomandàrem, descomandàreu, descomandaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descomanda, descomande, descomandem, descomandeu, descomanden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.