Conjugació del verb descol·locar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descol·locar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descol·locar |
|---|---|
| Gerundi | descol·locant |
| Participi | descol·locat, descol·locada, descol·locats, descol·locades |
Indicatiu
| Present | descol·loque, descol·loques, descol·loca, descol·loquem, descol·loqueu, descol·loquen |
|---|---|
| Futur | descol·locaré, descol·locaràs, descol·locarà, descol·locarem, descol·locareu, descol·locaran |
| Condicional | descol·locaria, descol·locaries, descol·locaria, descol·locaríem, descol·locaríeu, descol·locarien |
| Imperfet | descol·locava, descol·locaves, descol·locava, descol·locàvem, descol·locàveu, descol·locaven |
| Passat simple | descol·loquí, descol·locares, descol·locà, descol·locàrem, descol·locàreu, descol·locaren |
| Passat perifrastic | vaig descol·locar, vares descol·locar, va descol·locar, vàrem descol·locar, vàreu descol·locar, varen descol·locar |
Subjuntiu
| Present | descol·loque, descol·loques, descol·loque, descol·loquem, descol·loqueu, descol·loquen |
|---|---|
| Imperfet | descol·locara, descol·locares, descol·locara, descol·locàrem, descol·locàreu, descol·locaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descol·loca, descol·loque, descol·loquem, descol·loqueu, descol·loquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.