Conjugació del verb desclucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desclucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desclucar |
|---|---|
| Gerundi | desclucant |
| Participi | desclucat, desclucada, desclucats, desclucades |
Indicatiu
| Present | descluque, descluques, descluca, descluquem, descluqueu, descluquen |
|---|---|
| Futur | desclucaré, desclucaràs, desclucarà, desclucarem, desclucareu, desclucaran |
| Condicional | desclucaria, desclucaries, desclucaria, desclucaríem, desclucaríeu, desclucarien |
| Imperfet | desclucava, desclucaves, desclucava, desclucàvem, desclucàveu, desclucaven |
| Passat simple | descluquí, desclucares, desclucà, desclucàrem, desclucàreu, desclucaren |
| Passat perifrastic | vaig desclucar, vares desclucar, va desclucar, vàrem desclucar, vàreu desclucar, varen desclucar |
Subjuntiu
| Present | descluque, descluques, descluque, descluquem, descluqueu, descluquen |
|---|---|
| Imperfet | desclucara, desclucares, desclucara, desclucàrem, desclucàreu, desclucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descluca, descluque, descluquem, descluqueu, descluquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.