Conjugació del verb desclorurar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desclorurar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desclorurar |
|---|---|
| Gerundi | desclorurant |
| Participi | desclorurat, desclorurada, desclorurats, desclorurades |
Indicatiu
| Present | desclorure, desclorures, desclorura, desclorurem, desclorureu, descloruren |
|---|---|
| Futur | descloruraré, descloruraràs, desclorurarà, desclorurarem, desclorurareu, descloruraran |
| Condicional | descloruraria, descloruraries, descloruraria, descloruraríem, descloruraríeu, desclorurarien |
| Imperfet | desclorurava, descloruraves, desclorurava, descloruràvem, descloruràveu, descloruraven |
| Passat simple | desclorurí, desclorurares, desclorurà, descloruràrem, descloruràreu, descloruraren |
| Passat perifrastic | vaig desclorurar, vares desclorurar, va desclorurar, vàrem desclorurar, vàreu desclorurar, varen desclorurar |
Subjuntiu
| Present | desclorure, desclorures, desclorure, desclorurem, desclorureu, descloruren |
|---|---|
| Imperfet | desclorurara, desclorurares, desclorurara, descloruràrem, descloruràreu, descloruraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desclorura, desclorure, desclorurem, desclorureu, descloruren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.