Conjugació del verb descavalcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descavalcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descavalcar |
|---|---|
| Gerundi | descavalcant |
| Participi | descavalcat, descavalcada, descavalcats, descavalcades |
Indicatiu
| Present | descavalque, descavalques, descavalca, descavalquem, descavalqueu, descavalquen |
|---|---|
| Futur | descavalcaré, descavalcaràs, descavalcarà, descavalcarem, descavalcareu, descavalcaran |
| Condicional | descavalcaria, descavalcaries, descavalcaria, descavalcaríem, descavalcaríeu, descavalcarien |
| Imperfet | descavalcava, descavalcaves, descavalcava, descavalcàvem, descavalcàveu, descavalcaven |
| Passat simple | descavalquí, descavalcares, descavalcà, descavalcàrem, descavalcàreu, descavalcaren |
| Passat perifrastic | vaig descavalcar, vares descavalcar, va descavalcar, vàrem descavalcar, vàreu descavalcar, varen descavalcar |
Subjuntiu
| Present | descavalque, descavalques, descavalque, descavalquem, descavalqueu, descavalquen |
|---|---|
| Imperfet | descavalcara, descavalcares, descavalcara, descavalcàrem, descavalcàreu, descavalcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descavalca, descavalque, descavalquem, descavalqueu, descavalquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.