Conjugació del verb descarnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descarnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | descarnar |
|---|---|
| Gerundi | descarnant |
| Participi | descarnat, descarnada, descarnats, descarnades |
Indicatiu
| Present | descarne, descarnes, descarna, descarnem, descarneu, descarnen |
|---|---|
| Futur | descarnaré, descarnaràs, descarnarà, descarnarem, descarnareu, descarnaran |
| Condicional | descarnaria, descarnaries, descarnaria, descarnaríem, descarnaríeu, descarnarien |
| Imperfet | descarnava, descarnaves, descarnava, descarnàvem, descarnàveu, descarnaven |
| Passat simple | descarní, descarnares, descarnà, descarnàrem, descarnàreu, descarnaren |
| Passat perifrastic | vaig descarnar, vares descarnar, va descarnar, vàrem descarnar, vàreu descarnar, varen descarnar |
Subjuntiu
| Present | descarne, descarnes, descarne, descarnem, descarneu, descarnen |
|---|---|
| Imperfet | descarnara, descarnares, descarnara, descarnàrem, descarnàreu, descarnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descarna, descarne, descarnem, descarneu, descarnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.