Conjugació del verb descaramullar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descaramullar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descaramullar |
|---|---|
| Gerundi | descaramullant |
| Participi | descaramullat, descaramullada, descaramullats, descaramullades |
Indicatiu
| Present | descaramulle, descaramulles, descaramulla, descaramullem, descaramulleu, descaramullen |
|---|---|
| Futur | descaramullaré, descaramullaràs, descaramullarà, descaramullarem, descaramullareu, descaramullaran |
| Condicional | descaramullaria, descaramullaries, descaramullaria, descaramullaríem, descaramullaríeu, descaramullarien |
| Imperfet | descaramullava, descaramullaves, descaramullava, descaramullàvem, descaramullàveu, descaramullaven |
| Passat simple | descaramullí, descaramullares, descaramullà, descaramullàrem, descaramullàreu, descaramullaren |
| Passat perifrastic | vaig descaramullar, vares descaramullar, va descaramullar, vàrem descaramullar, vàreu descaramullar, varen descaramullar |
Subjuntiu
| Present | descaramulle, descaramulles, descaramulle, descaramullem, descaramulleu, descaramullen |
|---|---|
| Imperfet | descaramullara, descaramullares, descaramullara, descaramullàrem, descaramullàreu, descaramullaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descaramulla, descaramulle, descaramullem, descaramulleu, descaramullen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.