Conjugació del verb descantellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descantellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | descantellar |
|---|---|
| Gerundi | descantellant |
| Participi | descantellat, descantellada, descantellats, descantellades |
Indicatiu
| Present | descantelle, descantelles, descantella, descantellem, descantelleu, descantellen |
|---|---|
| Futur | descantellaré, descantellaràs, descantellarà, descantellarem, descantellareu, descantellaran |
| Condicional | descantellaria, descantellaries, descantellaria, descantellaríem, descantellaríeu, descantellarien |
| Imperfet | descantellava, descantellaves, descantellava, descantellàvem, descantellàveu, descantellaven |
| Passat simple | descantellí, descantellares, descantellà, descantellàrem, descantellàreu, descantellaren |
| Passat perifrastic | vaig descantellar, vares descantellar, va descantellar, vàrem descantellar, vàreu descantellar, varen descantellar |
Subjuntiu
| Present | descantelle, descantelles, descantelle, descantellem, descantelleu, descantellen |
|---|---|
| Imperfet | descantellara, descantellares, descantellara, descantellàrem, descantellàreu, descantellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descantella, descantelle, descantellem, descantelleu, descantellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.