Conjugació del verb descaminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descaminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | descaminar |
|---|---|
| Gerundi | descaminant |
| Participi | descaminat, descaminada, descaminats, descaminades |
Indicatiu
| Present | descamine, descamines, descamina, descaminem, descamineu, descaminen |
|---|---|
| Futur | descaminaré, descaminaràs, descaminarà, descaminarem, descaminareu, descaminaran |
| Condicional | descaminaria, descaminaries, descaminaria, descaminaríem, descaminaríeu, descaminarien |
| Imperfet | descaminava, descaminaves, descaminava, descaminàvem, descaminàveu, descaminaven |
| Passat simple | descaminí, descaminares, descaminà, descaminàrem, descaminàreu, descaminaren |
| Passat perifrastic | vaig descaminar, vares descaminar, va descaminar, vàrem descaminar, vàreu descaminar, varen descaminar |
Subjuntiu
| Present | descamine, descamines, descamine, descaminem, descamineu, descaminen |
|---|---|
| Imperfet | descaminara, descaminares, descaminara, descaminàrem, descaminàreu, descaminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descamina, descamine, descaminem, descamineu, descaminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.