Conjugació del verb descabellonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de descabellonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | descabellonar |
|---|---|
| Gerundi | descabellonant |
| Participi | descabellonat, descabellonada, descabellonats, descabellonades |
Indicatiu
| Present | descabellone, descabellones, descabellona, descabellonem, descabelloneu, descabellonen |
|---|---|
| Futur | descabellonaré, descabellonaràs, descabellonarà, descabellonarem, descabellonareu, descabellonaran |
| Condicional | descabellonaria, descabellonaries, descabellonaria, descabellonaríem, descabellonaríeu, descabellonarien |
| Imperfet | descabellonava, descabellonaves, descabellonava, descabellonàvem, descabellonàveu, descabellonaven |
| Passat simple | descabelloní, descabellonares, descabellonà, descabellonàrem, descabellonàreu, descabellonaren |
| Passat perifrastic | vaig descabellonar, vares descabellonar, va descabellonar, vàrem descabellonar, vàreu descabellonar, varen descabellonar |
Subjuntiu
| Present | descabellone, descabellones, descabellone, descabellonem, descabelloneu, descabellonen |
|---|---|
| Imperfet | descabellonara, descabellonares, descabellonara, descabellonàrem, descabellonàreu, descabellonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, descabellona, descabellone, descabellonem, descabelloneu, descabellonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.