Conjugació del verb desbrancar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desbrancar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desbrancar |
|---|---|
| Gerundi | desbrancant |
| Participi | desbrancat, desbrancada, desbrancats, desbrancades |
Indicatiu
| Present | desbranque, desbranques, desbranca, desbranquem, desbranqueu, desbranquen |
|---|---|
| Futur | desbrancaré, desbrancaràs, desbrancarà, desbrancarem, desbrancareu, desbrancaran |
| Condicional | desbrancaria, desbrancaries, desbrancaria, desbrancaríem, desbrancaríeu, desbrancarien |
| Imperfet | desbrancava, desbrancaves, desbrancava, desbrancàvem, desbrancàveu, desbrancaven |
| Passat simple | desbranquí, desbrancares, desbrancà, desbrancàrem, desbrancàreu, desbrancaren |
| Passat perifrastic | vaig desbrancar, vares desbrancar, va desbrancar, vàrem desbrancar, vàreu desbrancar, varen desbrancar |
Subjuntiu
| Present | desbranque, desbranques, desbranque, desbranquem, desbranqueu, desbranquen |
|---|---|
| Imperfet | desbrancara, desbrancares, desbrancara, desbrancàrem, desbrancàreu, desbrancaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desbranca, desbranque, desbranquem, desbranqueu, desbranquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.