Conjugació del verb desarrufar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desarrufar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desarrufar |
|---|---|
| Gerundi | desarrufant |
| Participi | desarrufat, desarrufada, desarrufats, desarrufades |
Indicatiu
| Present | desarrufe, desarrufes, desarrufa, desarrufem, desarrufeu, desarrufen |
|---|---|
| Futur | desarrufaré, desarrufaràs, desarrufarà, desarrufarem, desarrufareu, desarrufaran |
| Condicional | desarrufaria, desarrufaries, desarrufaria, desarrufaríem, desarrufaríeu, desarrufarien |
| Imperfet | desarrufava, desarrufaves, desarrufava, desarrufàvem, desarrufàveu, desarrufaven |
| Passat simple | desarrufí, desarrufares, desarrufà, desarrufàrem, desarrufàreu, desarrufaren |
| Passat perifrastic | vaig desarrufar, vares desarrufar, va desarrufar, vàrem desarrufar, vàreu desarrufar, varen desarrufar |
Subjuntiu
| Present | desarrufe, desarrufes, desarrufe, desarrufem, desarrufeu, desarrufen |
|---|---|
| Imperfet | desarrufara, desarrufares, desarrufara, desarrufàrem, desarrufàreu, desarrufaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desarrufa, desarrufe, desarrufem, desarrufeu, desarrufen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.