Conjugació del verb desarrimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desarrimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desarrimar |
|---|---|
| Gerundi | desarrimant |
| Participi | desarrimat, desarrimada, desarrimats, desarrimades |
Indicatiu
| Present | desarrime, desarrimes, desarrima, desarrimem, desarrimeu, desarrimen |
|---|---|
| Futur | desarrimaré, desarrimaràs, desarrimarà, desarrimarem, desarrimareu, desarrimaran |
| Condicional | desarrimaria, desarrimaries, desarrimaria, desarrimaríem, desarrimaríeu, desarrimarien |
| Imperfet | desarrimava, desarrimaves, desarrimava, desarrimàvem, desarrimàveu, desarrimaven |
| Passat simple | desarrimí, desarrimares, desarrimà, desarrimàrem, desarrimàreu, desarrimaren |
| Passat perifrastic | vaig desarrimar, vares desarrimar, va desarrimar, vàrem desarrimar, vàreu desarrimar, varen desarrimar |
Subjuntiu
| Present | desarrime, desarrimes, desarrime, desarrimem, desarrimeu, desarrimen |
|---|---|
| Imperfet | desarrimara, desarrimares, desarrimara, desarrimàrem, desarrimàreu, desarrimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desarrima, desarrime, desarrimem, desarrimeu, desarrimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.