Conjugació del verb desarrapar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desarrapar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desarrapar |
|---|---|
| Gerundi | desarrapant |
| Participi | desarrapat, desarrapada, desarrapats, desarrapades |
Indicatiu
| Present | desarrape, desarrapes, desarrapa, desarrapem, desarrapeu, desarrapen |
|---|---|
| Futur | desarraparé, desarraparàs, desarraparà, desarraparem, desarrapareu, desarraparan |
| Condicional | desarraparia, desarraparies, desarraparia, desarraparíem, desarraparíeu, desarraparien |
| Imperfet | desarrapava, desarrapaves, desarrapava, desarrapàvem, desarrapàveu, desarrapaven |
| Passat simple | desarrapí, desarrapares, desarrapà, desarrapàrem, desarrapàreu, desarraparen |
| Passat perifrastic | vaig desarrapar, vares desarrapar, va desarrapar, vàrem desarrapar, vàreu desarrapar, varen desarrapar |
Subjuntiu
| Present | desarrape, desarrapes, desarrape, desarrapem, desarrapeu, desarrapen |
|---|---|
| Imperfet | desarrapara, desarrapares, desarrapara, desarrapàrem, desarrapàreu, desarraparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desarrapa, desarrape, desarrapem, desarrapeu, desarrapen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.