Conjugació del verb desarmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desarmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desarmar |
|---|---|
| Gerundi | desarmant |
| Participi | desarmat, desarmada, desarmats, desarmades |
Indicatiu
| Present | desarme, desarmes, desarma, desarmem, desarmeu, desarmen |
|---|---|
| Futur | desarmaré, desarmaràs, desarmarà, desarmarem, desarmareu, desarmaran |
| Condicional | desarmaria, desarmaries, desarmaria, desarmaríem, desarmaríeu, desarmarien |
| Imperfet | desarmava, desarmaves, desarmava, desarmàvem, desarmàveu, desarmaven |
| Passat simple | desarmí, desarmares, desarmà, desarmàrem, desarmàreu, desarmaren |
| Passat perifrastic | vaig desarmar, vares desarmar, va desarmar, vàrem desarmar, vàreu desarmar, varen desarmar |
Subjuntiu
| Present | desarme, desarmes, desarme, desarmem, desarmeu, desarmen |
|---|---|
| Imperfet | desarmara, desarmares, desarmara, desarmàrem, desarmàreu, desarmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desarma, desarme, desarmem, desarmeu, desarmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.