Conjugació del verb desarçonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desarçonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desarçonar |
|---|---|
| Gerundi | desarçonant |
| Participi | desarçonat, desarçonada, desarçonats, desarçonades |
Indicatiu
| Present | desarçone, desarçones, desarçona, desarçonem, desarçoneu, desarçonen |
|---|---|
| Futur | desarçonaré, desarçonaràs, desarçonarà, desarçonarem, desarçonareu, desarçonaran |
| Condicional | desarçonaria, desarçonaries, desarçonaria, desarçonaríem, desarçonaríeu, desarçonarien |
| Imperfet | desarçonava, desarçonaves, desarçonava, desarçonàvem, desarçonàveu, desarçonaven |
| Passat simple | desarçoní, desarçonares, desarçonà, desarçonàrem, desarçonàreu, desarçonaren |
| Passat perifrastic | vaig desarçonar, vares desarçonar, va desarçonar, vàrem desarçonar, vàreu desarçonar, varen desarçonar |
Subjuntiu
| Present | desarçone, desarçones, desarçone, desarçonem, desarçoneu, desarçonen |
|---|---|
| Imperfet | desarçonara, desarçonares, desarçonara, desarçonàrem, desarçonàreu, desarçonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desarçona, desarçone, desarçonem, desarçoneu, desarçonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.