Conjugació del verb desancorar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desancorar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desancorar |
|---|---|
| Gerundi | desancorant |
| Participi | desancorat, desancorada, desancorats, desancorades |
Indicatiu
| Present | desancore, desancores, desancora, desancorem, desancoreu, desancoren |
|---|---|
| Futur | desancoraré, desancoraràs, desancorarà, desancorarem, desancorareu, desancoraran |
| Condicional | desancoraria, desancoraries, desancoraria, desancoraríem, desancoraríeu, desancorarien |
| Imperfet | desancorava, desancoraves, desancorava, desancoràvem, desancoràveu, desancoraven |
| Passat simple | desancorí, desancorares, desancorà, desancoràrem, desancoràreu, desancoraren |
| Passat perifrastic | vaig desancorar, vares desancorar, va desancorar, vàrem desancorar, vàreu desancorar, varen desancorar |
Subjuntiu
| Present | desancore, desancores, desancore, desancorem, desancoreu, desancoren |
|---|---|
| Imperfet | desancorara, desancorares, desancorara, desancoràrem, desancoràreu, desancoraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desancora, desancore, desancorem, desancoreu, desancoren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.