Conjugació del verb desancorar en valencià

Infinitiu

desancorar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

desancorat, desancorada, desancorats, desancorades

Gerundi destacat

desancorant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	desancorar
Gerundi	desancorant
Participi	desancorat, desancorada, desancorats, desancorades

Present	desancore, desancores, desancora, desancorem, desancoreu, desancoren
Futur	desancoraré, desancoraràs, desancorarà, desancorarem, desancorareu, desancoraran
Condicional	desancoraria, desancoraries, desancoraria, desancoraríem, desancoraríeu, desancorarien
Imperfet	desancorava, desancoraves, desancorava, desancoràvem, desancoràveu, desancoraven
Passat simple	desancorí, desancorares, desancorà, desancoràrem, desancoràreu, desancoraren
Passat perifrastic	vaig desancorar, vares desancorar, va desancorar, vàrem desancorar, vàreu desancorar, varen desancorar

Present	desancore, desancores, desancore, desancorem, desancoreu, desancoren
Imperfet	desancorara, desancorares, desancorara, desancoràrem, desancoràreu, desancoraren

Imperatiu	-, desancora, desancore, desancorem, desancoreu, desancoren