Conjugació del verb desamoïnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desamoïnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desamoïnar |
|---|---|
| Gerundi | desamoïnant |
| Participi | desamoïnat, desamoïnada, desamoïnats, desamoïnades |
Indicatiu
| Present | desamoïne, desamoïnes, desamoïna, desamoïnem, desamoïneu, desamoïnen |
|---|---|
| Futur | desamoïnaré, desamoïnaràs, desamoïnarà, desamoïnarem, desamoïnareu, desamoïnaran |
| Condicional | desamoïnaria, desamoïnaries, desamoïnaria, desamoïnaríem, desamoïnaríeu, desamoïnarien |
| Imperfet | desamoïnava, desamoïnaves, desamoïnava, desamoïnàvem, desamoïnàveu, desamoïnaven |
| Passat simple | desamoïní, desamoïnares, desamoïnà, desamoïnàrem, desamoïnàreu, desamoïnaren |
| Passat perifrastic | vaig desamoïnar, vares desamoïnar, va desamoïnar, vàrem desamoïnar, vàreu desamoïnar, varen desamoïnar |
Subjuntiu
| Present | desamoïne, desamoïnes, desamoïne, desamoïnem, desamoïneu, desamoïnen |
|---|---|
| Imperfet | desamoïnara, desamoïnares, desamoïnara, desamoïnàrem, desamoïnàreu, desamoïnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desamoïna, desamoïne, desamoïnem, desamoïneu, desamoïnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.