Conjugació del verb desamarrar en valencià

Infinitiu

desamarrar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desamarrat, desamarrada, desamarrats, desamarrades

Gerundi destacat

desamarrant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desamarrar
Gerundi	desamarrant
Participi	desamarrat, desamarrada, desamarrats, desamarrades

Present	desamarre, desamarres, desamarra, desamarrem, desamarreu, desamarren
Futur	desamarraré, desamarraràs, desamarrarà, desamarrarem, desamarrareu, desamarraran
Condicional	desamarraria, desamarraries, desamarraria, desamarraríem, desamarraríeu, desamarrarien
Imperfet	desamarrava, desamarraves, desamarrava, desamarràvem, desamarràveu, desamarraven
Passat simple	desamarrí, desamarrares, desamarrà, desamarràrem, desamarràreu, desamarraren
Passat perifrastic	vaig desamarrar, vares desamarrar, va desamarrar, vàrem desamarrar, vàreu desamarrar, varen desamarrar

Present	desamarre, desamarres, desamarre, desamarrem, desamarreu, desamarren
Imperfet	desamarrara, desamarrares, desamarrara, desamarràrem, desamarràreu, desamarraren

Imperatiu	-, desamarra, desamarre, desamarrem, desamarreu, desamarren