Conjugació del verb desalienar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desalienar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desalienar |
|---|---|
| Gerundi | desalienant |
| Participi | desalienat, desalienada, desalienats, desalienades |
Indicatiu
| Present | desaliene, desalienes, desaliena, desalienem, desalieneu, desalienen |
|---|---|
| Futur | desalienaré, desalienaràs, desalienarà, desalienarem, desalienareu, desalienaran |
| Condicional | desalienaria, desalienaries, desalienaria, desalienaríem, desalienaríeu, desalienarien |
| Imperfet | desalienava, desalienaves, desalienava, desalienàvem, desalienàveu, desalienaven |
| Passat simple | desaliení, desalienares, desalienà, desalienàrem, desalienàreu, desalienaren |
| Passat perifrastic | vaig desalienar, vares desalienar, va desalienar, vàrem desalienar, vàreu desalienar, varen desalienar |
Subjuntiu
| Present | desaliene, desalienes, desaliene, desalienem, desalieneu, desalienen |
|---|---|
| Imperfet | desalienara, desalienares, desalienara, desalienàrem, desalienàreu, desalienaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desaliena, desaliene, desalienem, desalieneu, desalienen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.