Conjugació del verb desafinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desafinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desafinar |
|---|---|
| Gerundi | desafinant |
| Participi | desafinat, desafinada, desafinats, desafinades |
Indicatiu
| Present | desafine, desafines, desafina, desafinem, desafineu, desafinen |
|---|---|
| Futur | desafinaré, desafinaràs, desafinarà, desafinarem, desafinareu, desafinaran |
| Condicional | desafinaria, desafinaries, desafinaria, desafinaríem, desafinaríeu, desafinarien |
| Imperfet | desafinava, desafinaves, desafinava, desafinàvem, desafinàveu, desafinaven |
| Passat simple | desafiní, desafinares, desafinà, desafinàrem, desafinàreu, desafinaren |
| Passat perifrastic | vaig desafinar, vares desafinar, va desafinar, vàrem desafinar, vàreu desafinar, varen desafinar |
Subjuntiu
| Present | desafine, desafines, desafine, desafinem, desafineu, desafinen |
|---|---|
| Imperfet | desafinara, desafinares, desafinara, desafinàrem, desafinàreu, desafinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desafina, desafine, desafinem, desafineu, desafinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.