Conjugació del verb desaconduir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desaconduir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desaconduir |
|---|---|
| Gerundi | desaconduint |
| Participi | desaconduït, desaconduïda, desaconduïts, desaconduïdes |
Indicatiu
| Present | desaconduïxc, desaconduïxes, desaconduïx, desaconduïm, desaconduïu, desaconduïxen |
|---|---|
| Futur | desaconduiré, desaconduiràs, desaconduirà, desaconduirem, desaconduireu, desaconduiran |
| Condicional | desaconduiria, desaconduiries, desaconduiria, desaconduiríem, desaconduiríeu, desaconduirien |
| Imperfet | desaconduïa, desaconduïes, desaconduïa, desaconduíem, desaconduíeu, desaconduïen |
| Passat simple | desaconduí, desaconduïres, desaconduí, desaconduírem, desaconduíreu, desaconduïren |
| Passat perifrastic | vaig desaconduir, vares desaconduir, va desaconduir, vàrem desaconduir, vàreu desaconduir, varen desaconduir |
Subjuntiu
| Present | desaconduïxca, desaconduïxques, desaconduïxca, desaconduïm, desaconduïu, desaconduïxquen |
|---|---|
| Imperfet | desaconduïra, desaconduïres, desaconduïra, desaconduírem, desaconduíreu, desaconduïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desaconduïx, desaconduïxca, desaconduïm, desaconduïu, desaconduïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.