Conjugació del verb desacampar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desacampar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desacampar |
|---|---|
| Gerundi | desacampant |
| Participi | desacampat, desacampada, desacampats, desacampades |
Indicatiu
| Present | desacampe, desacampes, desacampa, desacampem, desacampeu, desacampen |
|---|---|
| Futur | desacamparé, desacamparàs, desacamparà, desacamparem, desacampareu, desacamparan |
| Condicional | desacamparia, desacamparies, desacamparia, desacamparíem, desacamparíeu, desacamparien |
| Imperfet | desacampava, desacampaves, desacampava, desacampàvem, desacampàveu, desacampaven |
| Passat simple | desacampí, desacampares, desacampà, desacampàrem, desacampàreu, desacamparen |
| Passat perifrastic | vaig desacampar, vares desacampar, va desacampar, vàrem desacampar, vàreu desacampar, varen desacampar |
Subjuntiu
| Present | desacampe, desacampes, desacampe, desacampem, desacampeu, desacampen |
|---|---|
| Imperfet | desacampara, desacampares, desacampara, desacampàrem, desacampàreu, desacamparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desacampa, desacampe, desacampem, desacampeu, desacampen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.