Conjugació del verb denotar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de denotar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | denotar |
|---|---|
| Gerundi | denotant |
| Participi | denotat, denotada, denotats, denotades |
Indicatiu
| Present | denote, denotes, denota, denotem, denoteu, denoten |
|---|---|
| Futur | denotaré, denotaràs, denotarà, denotarem, denotareu, denotaran |
| Condicional | denotaria, denotaries, denotaria, denotaríem, denotaríeu, denotarien |
| Imperfet | denotava, denotaves, denotava, denotàvem, denotàveu, denotaven |
| Passat simple | denotí, denotares, denotà, denotàrem, denotàreu, denotaren |
| Passat perifrastic | vaig denotar, vares denotar, va denotar, vàrem denotar, vàreu denotar, varen denotar |
Subjuntiu
| Present | denote, denotes, denote, denotem, denoteu, denoten |
|---|---|
| Imperfet | denotara, denotares, denotara, denotàrem, denotàreu, denotaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, denota, denote, denotem, denoteu, denoten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.