Conjugació del verb demarcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de demarcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | demarcar |
|---|---|
| Gerundi | demarcant |
| Participi | demarcat, demarcada, demarcats, demarcades |
Indicatiu
| Present | demarque, demarques, demarca, demarquem, demarqueu, demarquen |
|---|---|
| Futur | demarcaré, demarcaràs, demarcarà, demarcarem, demarcareu, demarcaran |
| Condicional | demarcaria, demarcaries, demarcaria, demarcaríem, demarcaríeu, demarcarien |
| Imperfet | demarcava, demarcaves, demarcava, demarcàvem, demarcàveu, demarcaven |
| Passat simple | demarquí, demarcares, demarcà, demarcàrem, demarcàreu, demarcaren |
| Passat perifrastic | vaig demarcar, vares demarcar, va demarcar, vàrem demarcar, vàreu demarcar, varen demarcar |
Subjuntiu
| Present | demarque, demarques, demarque, demarquem, demarqueu, demarquen |
|---|---|
| Imperfet | demarcara, demarcares, demarcara, demarcàrem, demarcàreu, demarcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, demarca, demarque, demarquem, demarqueu, demarquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.