Conjugació del verb demancar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de demancar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | demancar |
|---|---|
| Gerundi | demancant |
| Participi | demancat, demancada, demancats, demancades |
Indicatiu
| Present | demanque, demanques, demanca, demanquem, demanqueu, demanquen |
|---|---|
| Futur | demancaré, demancaràs, demancarà, demancarem, demancareu, demancaran |
| Condicional | demancaria, demancaries, demancaria, demancaríem, demancaríeu, demancarien |
| Imperfet | demancava, demancaves, demancava, demancàvem, demancàveu, demancaven |
| Passat simple | demanquí, demancares, demancà, demancàrem, demancàreu, demancaren |
| Passat perifrastic | vaig demancar, vares demancar, va demancar, vàrem demancar, vàreu demancar, varen demancar |
Subjuntiu
| Present | demanque, demanques, demanque, demanquem, demanqueu, demanquen |
|---|---|
| Imperfet | demancara, demancares, demancara, demancàrem, demancàreu, demancaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, demanca, demanque, demanquem, demanqueu, demanquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.