Conjugació del verb defugir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de defugir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | defugir |
|---|---|
| Gerundi | defugint |
| Participi | defugit, defugida, defugits, defugides |
Indicatiu
| Present | defuigc, defuges, defuig, defugim, defugiu, defugen |
|---|---|
| Futur | defugiré, defugiràs, defugirà, defugirem, defugireu, defugiran |
| Condicional | defugiria, defugiries, defugiria, defugiríem, defugiríeu, defugirien |
| Imperfet | defugia, defugies, defugia, defugíem, defugíeu, defugien |
| Passat simple | defugí, defugires, defugí, defugírem, defugíreu, defugiren |
| Passat perifrastic | vaig defugir, vares defugir, va defugir, vàrem defugir, vàreu defugir, varen defugir |
Subjuntiu
| Present | defuigga, defuiggues, defuigga, defuiggam / defugim, defuiggau / defugiu, defuigguen |
|---|---|
| Imperfet | defugira, defugires, defugira, defugírem, defugíreu, defugiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, defuig, defuigga, defuiggam / defugim, defuiggau / defugiu, defuigguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.