Conjugació del verb deflegmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de deflegmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | deflegmar |
|---|---|
| Gerundi | deflegmant |
| Participi | deflegmat, deflegmada, deflegmats, deflegmades |
Indicatiu
| Present | deflegme, deflegmes, deflegma, deflegmem, deflegmeu, deflegmen |
|---|---|
| Futur | deflegmaré, deflegmaràs, deflegmarà, deflegmarem, deflegmareu, deflegmaran |
| Condicional | deflegmaria, deflegmaries, deflegmaria, deflegmaríem, deflegmaríeu, deflegmarien |
| Imperfet | deflegmava, deflegmaves, deflegmava, deflegmàvem, deflegmàveu, deflegmaven |
| Passat simple | deflegmí, deflegmares, deflegmà, deflegmàrem, deflegmàreu, deflegmaren |
| Passat perifrastic | vaig deflegmar, vares deflegmar, va deflegmar, vàrem deflegmar, vàreu deflegmar, varen deflegmar |
Subjuntiu
| Present | deflegme, deflegmes, deflegme, deflegmem, deflegmeu, deflegmen |
|---|---|
| Imperfet | deflegmara, deflegmares, deflegmara, deflegmàrem, deflegmàreu, deflegmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, deflegma, deflegme, deflegmem, deflegmeu, deflegmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.