Conjugació del verb deflectir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de deflectir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | deflectir |
|---|---|
| Gerundi | deflectint |
| Participi | deflectit, deflectida, deflectits, deflectides |
Indicatiu
| Present | deflectixc, deflectixes, deflectix, deflectim, deflectiu, deflectixen |
|---|---|
| Futur | deflectiré, deflectiràs, deflectirà, deflectirem, deflectireu, deflectiran |
| Condicional | deflectiria, deflectiries, deflectiria, deflectiríem, deflectiríeu, deflectirien |
| Imperfet | deflectia, deflecties, deflectia, deflectíem, deflectíeu, deflectien |
| Passat simple | deflectí, deflectires, deflectí, deflectírem, deflectíreu, deflectiren |
| Passat perifrastic | vaig deflectir, vares deflectir, va deflectir, vàrem deflectir, vàreu deflectir, varen deflectir |
Subjuntiu
| Present | deflectixca, deflectixques, deflectixca, deflectim, deflectiu, deflectixquen |
|---|---|
| Imperfet | deflectira, deflectires, deflectira, deflectírem, deflectíreu, deflectiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, deflectix, deflectixca, deflectim, deflectiu, deflectixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.