Conjugació del verb deflagrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de deflagrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | deflagrar |
|---|---|
| Gerundi | deflagrant |
| Participi | deflagrat, deflagrada, deflagrats, deflagrades |
Indicatiu
| Present | deflagre, deflagres, deflagra, deflagrem, deflagreu, deflagren |
|---|---|
| Futur | deflagraré, deflagraràs, deflagrarà, deflagrarem, deflagrareu, deflagraran |
| Condicional | deflagraria, deflagraries, deflagraria, deflagraríem, deflagraríeu, deflagrarien |
| Imperfet | deflagrava, deflagraves, deflagrava, deflagràvem, deflagràveu, deflagraven |
| Passat simple | deflagrí, deflagrares, deflagrà, deflagràrem, deflagràreu, deflagraren |
| Passat perifrastic | vaig deflagrar, vares deflagrar, va deflagrar, vàrem deflagrar, vàreu deflagrar, varen deflagrar |
Subjuntiu
| Present | deflagre, deflagres, deflagre, deflagrem, deflagreu, deflagren |
|---|---|
| Imperfet | deflagrara, deflagrares, deflagrara, deflagràrem, deflagràreu, deflagraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, deflagra, deflagre, deflagrem, deflagreu, deflagren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.