Conjugació del verb deferir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de deferir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | deferir |
|---|---|
| Gerundi | deferint |
| Participi | deferit, deferida, deferits, deferides |
Indicatiu
| Present | deferixc, deferixes, deferix, deferim, deferiu, deferixen |
|---|---|
| Futur | deferiré, deferiràs, deferirà, deferirem, deferireu, deferiran |
| Condicional | deferiria, deferiries, deferiria, deferiríem, deferiríeu, deferirien |
| Imperfet | deferia, deferies, deferia, deferíem, deferíeu, deferien |
| Passat simple | deferí, deferires, deferí, deferírem, deferíreu, deferiren |
| Passat perifrastic | vaig deferir, vares deferir, va deferir, vàrem deferir, vàreu deferir, varen deferir |
Subjuntiu
| Present | deferixca, deferixques, deferixca, deferim, deferiu, deferixquen |
|---|---|
| Imperfet | deferira, deferires, deferira, deferírem, deferíreu, deferiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, deferix, deferixca, deferim, deferiu, deferixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.