Conjugació del verb defalcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de defalcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | defalcar |
|---|---|
| Gerundi | defalcant |
| Participi | defalcat, defalcada, defalcats, defalcades |
Indicatiu
| Present | defalque, defalques, defalca, defalquem, defalqueu, defalquen |
|---|---|
| Futur | defalcaré, defalcaràs, defalcarà, defalcarem, defalcareu, defalcaran |
| Condicional | defalcaria, defalcaries, defalcaria, defalcaríem, defalcaríeu, defalcarien |
| Imperfet | defalcava, defalcaves, defalcava, defalcàvem, defalcàveu, defalcaven |
| Passat simple | defalquí, defalcares, defalcà, defalcàrem, defalcàreu, defalcaren |
| Passat perifrastic | vaig defalcar, vares defalcar, va defalcar, vàrem defalcar, vàreu defalcar, varen defalcar |
Subjuntiu
| Present | defalque, defalques, defalque, defalquem, defalqueu, defalquen |
|---|---|
| Imperfet | defalcara, defalcares, defalcara, defalcàrem, defalcàreu, defalcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, defalca, defalque, defalquem, defalqueu, defalquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.