Conjugació del verb deduir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de deduir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | deduir |
|---|---|
| Gerundi | deduint |
| Participi | deduït, deduïda, deduïts, deduïdes |
Indicatiu
| Present | deduïxc, deduïxes, deduïx, deduïm, deduïu, deduïxen |
|---|---|
| Futur | deduiré, deduiràs, deduirà, deduirem, deduireu, deduiran |
| Condicional | deduiria, deduiries, deduiria, deduiríem, deduiríeu, deduirien |
| Imperfet | deduïa, deduïes, deduïa, deduíem, deduíeu, deduïen |
| Passat simple | deduí, deduïres, deduí, deduírem, deduíreu, deduïren |
| Passat perifrastic | vaig deduir, vares deduir, va deduir, vàrem deduir, vàreu deduir, varen deduir |
Subjuntiu
| Present | deduïxca, deduïxques, deduïxca, deduïm, deduïu, deduïxquen |
|---|---|
| Imperfet | deduïra, deduïres, deduïra, deduírem, deduíreu, deduïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, deduïx, deduïxca, deduïm, deduïu, deduïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.