Conjugació del verb decretar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de decretar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | decretar |
|---|---|
| Gerundi | decretant |
| Participi | decretat, decretada, decretats, decretades |
Indicatiu
| Present | decrete, decretes, decreta, decretem, decreteu, decreten |
|---|---|
| Futur | decretaré, decretaràs, decretarà, decretarem, decretareu, decretaran |
| Condicional | decretaria, decretaries, decretaria, decretaríem, decretaríeu, decretarien |
| Imperfet | decretava, decretaves, decretava, decretàvem, decretàveu, decretaven |
| Passat simple | decretí, decretares, decretà, decretàrem, decretàreu, decretaren |
| Passat perifrastic | vaig decretar, vares decretar, va decretar, vàrem decretar, vàreu decretar, varen decretar |
Subjuntiu
| Present | decrete, decretes, decrete, decretem, decreteu, decreten |
|---|---|
| Imperfet | decretara, decretares, decretara, decretàrem, decretàreu, decretaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, decreta, decrete, decretem, decreteu, decreten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.