Conjugació del verb decampar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de decampar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | decampar |
|---|---|
| Gerundi | decampant |
| Participi | decampat, decampada, decampats, decampades |
Indicatiu
| Present | decampe, decampes, decampa, decampem, decampeu, decampen |
|---|---|
| Futur | decamparé, decamparàs, decamparà, decamparem, decampareu, decamparan |
| Condicional | decamparia, decamparies, decamparia, decamparíem, decamparíeu, decamparien |
| Imperfet | decampava, decampaves, decampava, decampàvem, decampàveu, decampaven |
| Passat simple | decampí, decampares, decampà, decampàrem, decampàreu, decamparen |
| Passat perifrastic | vaig decampar, vares decampar, va decampar, vàrem decampar, vàreu decampar, varen decampar |
Subjuntiu
| Present | decampe, decampes, decampe, decampem, decampeu, decampen |
|---|---|
| Imperfet | decampara, decampares, decampara, decampàrem, decampàreu, decamparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, decampa, decampe, decampem, decampeu, decampen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.