Conjugació del verb decalar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de decalar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | decalar |
|---|---|
| Gerundi | decalant |
| Participi | decalat, decalada, decalats, decalades |
Indicatiu
| Present | decale, decales, decala, decalem, decaleu, decalen |
|---|---|
| Futur | decalaré, decalaràs, decalarà, decalarem, decalareu, decalaran |
| Condicional | decalaria, decalaries, decalaria, decalaríem, decalaríeu, decalarien |
| Imperfet | decalava, decalaves, decalava, decalàvem, decalàveu, decalaven |
| Passat simple | decalí, decalares, decalà, decalàrem, decalàreu, decalaren |
| Passat perifrastic | vaig decalar, vares decalar, va decalar, vàrem decalar, vàreu decalar, varen decalar |
Subjuntiu
| Present | decale, decales, decale, decalem, decaleu, decalen |
|---|---|
| Imperfet | decalara, decalares, decalara, decalàrem, decalàreu, decalaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, decala, decale, decalem, decaleu, decalen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.