Conjugació del verb debel·lar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de debel·lar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | debel·lar |
|---|---|
| Gerundi | debel·lant |
| Participi | debel·lat, debel·lada, debel·lats, debel·lades |
Indicatiu
| Present | debel·le, debel·les, debel·la, debel·lem, debel·leu, debel·len |
|---|---|
| Futur | debel·laré, debel·laràs, debel·larà, debel·larem, debel·lareu, debel·laran |
| Condicional | debel·laria, debel·laries, debel·laria, debel·laríem, debel·laríeu, debel·larien |
| Imperfet | debel·lava, debel·laves, debel·lava, debel·làvem, debel·làveu, debel·laven |
| Passat simple | debel·lí, debel·lares, debel·là, debel·làrem, debel·làreu, debel·laren |
| Passat perifrastic | vaig debel·lar, vares debel·lar, va debel·lar, vàrem debel·lar, vàreu debel·lar, varen debel·lar |
Subjuntiu
| Present | debel·le, debel·les, debel·le, debel·lem, debel·leu, debel·len |
|---|---|
| Imperfet | debel·lara, debel·lares, debel·lara, debel·làrem, debel·làreu, debel·laren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, debel·la, debel·le, debel·lem, debel·leu, debel·len |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.