vocatiu

  1. Nom. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

vocatius

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador