vina

  1. Nom. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts originari de l’Índia, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

vines

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador