veu
- Nom. So humà que li permet comunicar-se amb altres fent passar l'aire per les cordes vocals, que vibren i sonen.
- Nom. Per extensió, so característic d'un instrument o judici d'una entitat.
- Nom. Característica de la conjugació dels verbs, que distingeix entre veu activa o passiva segons l'agent que efectuï l'acció.
- Nom. Lema en un diccionari.
Equivalències castellanes documentades
- voz — So humà que li permet comunicar-se. Viccionari: veu (autoria i historial)
- voz — Característica de la conjugació dels verbs. Viccionari: veu (autoria i historial)
- voz — Lema d'un diccionari. Viccionari: veu (autoria i historial)
- lema — Lema d'un diccionari. Viccionari: veu (autoria i historial)
- entrada — Lema d'un diccionari. Viccionari: veu (autoria i historial)
- voz. Viccionari: voz (autoria i historial)
Variants documentades
véu
Formes documentades
veus
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador