velar

  1. Adjectiu. Relatiu al vel del paladar.
  2. Adjectiu. (fonètica) Articulat aproximant la part posterior de la llengua amb el vel del paladar.
  3. Nom. Consonant articulada aproximant la part posterior de la llengua amb el vel del paladar.
  4. Verb. Cobrir amb un vel.
  5. Verb. Perdre la claredat de percepció d’una cosa.
  6. Verb. (fotografia) Inutilitzar una emulsió fotogràfica per l’acció d’un factor ambiental, normalment la llum.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

vela, velo, velaré, velaria, veles, velars, velarien, velí, veli, velessen, velada, vele, velàssim, velés, velà, velasses, vel, velades, velàs, velaràs, velaries, velàssem, velarà, velaves, velassis, velessi, velàreu, velesses, velassin, velariva, velàvem, velàrem, velen, velem, velàsseu, velariven, velaran, velarem, velaren, velats, velarívem, veléssiu, velareu, velàveu, velara, velares, velarives, veleu, velàssiu, velaríveu, velésseu, velava, veléssem, velessin, velaríeu, velant, velin, velau, velat, velis

Mostra de 60 formes; 66 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador