vanitat

  1. Nom. Presumpció, satisfacció de si mateix; estat en què es té un alt concepte respecte les pròpies qualitats o atributs, i que és remarcat per un desig excessiu de fer-se notar i lloar pels altres.
    La vanitat és la cega propensió a considerar-se com individu no sent-ho... (Friedrich Nietzsche).
    La vanitat ben alimentada és benèvola, una vanitat desnodrida és dèspota (Mason Cooley).
  2. Nom. Falta de subsistència o realitat en les coses.
  3. Nom. Pompa, ostentació.

    Consulta de la remissió: pompa.

    Antigament desfilada pels carrers per donar a conèixer el poder i la riquesa d'un rei.

    Acte carregat de magnificència.

    Luxes innecessaris.

    Viccionari: pompa (autoria i historial)

    Consulta de la remissió: ostentació.

    Acció d'ostentar.

    Viccionari: ostentació (autoria i historial)
  4. Nom. Insubsistència, poca duració de les coses.
  5. Nom. Paraula supèrflua, inútil, vana.
  6. Nom. Il·lusió, ficció de la fantasia.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

vanitats

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador