vanitat
- Nom. Presumpció, satisfacció de si mateix; estat en què es té un alt concepte respecte les pròpies qualitats o atributs, i que és remarcat per un desig excessiu de fer-se notar i lloar pels altres.
La vanitat és la cega propensió a considerar-se com individu no sent-ho... (Friedrich Nietzsche).
La vanitat ben alimentada és benèvola, una vanitat desnodrida és dèspota (Mason Cooley).
- Nom. Falta de subsistència o realitat en les coses.
- Nom. Pompa, ostentació.
Consulta de la remissió: pompa.
Antigament desfilada pels carrers per donar a conèixer el poder i la riquesa d'un rei.
Acte carregat de magnificència.
Luxes innecessaris.
Viccionari: pompa (autoria i historial)Consulta de la remissió: ostentació.
Acció d'ostentar.
Viccionari: ostentació (autoria i historial) - Nom. Insubsistència, poca duració de les coses.
- Nom. Paraula supèrflua, inútil, vana.
- Nom. Il·lusió, ficció de la fantasia.
Equivalències castellanes documentades
- vanidad — presumpció de si mateix. Viccionari: vanitat (autoria i historial)
- vanidad. Viccionari: vanidad (autoria i historial)
- pompa (remissió a pompa). Viccionari: pompa (autoria i historial)
- ostentación (remissió a ostentació). Viccionari: ostentació (autoria i historial)
Formes documentades
vanitats
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador